Impressions d'Israel

El 2 d'abril del 2014 pujo en un avió rumb a Israel. Una decisió que de veritat no va costar gens de portar a terme, tenia clar d'un bon principi que havia de fer alguna cosa diferent, ara bé a l'hora de decidir-ho tenia clar que el més important era realitzar-la tot sol.

Un cop decideixo el destí, em documento, llegeixo, i passo hores navegant per internet informant-me del país on aniria, amb poc temps vaig veure que anava a passar uns dies en un dels països més rics (per no dir el més ric) del planeta tant culturalment com religiosament.

Un cop a l'aeroport ja vaig comprovar que en lloc d'estar a Barcelona sense pujar a cap avió ja estava al país dels jueus. Dic això, ja que abans d'agafar l'avió hem van agafar dos empleats de la companyia d'aerolínies El Al per portar-me a una sala d'interrogació que estava en un soterrani de l'aeroport del Prat. Un cop allà a dins un policia nacional s'encarregava de mi perquè la resta eren policies d'Israel, n'hi havia com uns 6 o 7, a l'interrogatori em preguntaven el motiu del viatge, a què em dedicava, si coneixia algú allà, etc. Tot seguit embarquem després de comprovar que el meu perfil no era la d'un terrorista sospitós, traficant d'armes químiques o alguna cosa per l'estil.

Partint de la base que és un estat que es va crear el 1948, podem dir que és un país jove i alhora vell. La història que té aquest país és admirable, com també plena de conflictes. Un país jueu, concretament l'únic de tot el món, en ser l'únic es nota. Als carrers sobta (per un català de la península ibèrica) que estiguin farcits de gent vestida amb el típic estil jueu, aquests van amb americana negra, pantalons de pinça, una kipà (el barret del cap), un barret gran i allargat, barba, els tirabuixons típics al costat del cap, camisa blanca i una mena de faixa molt prima d'on els pengen uns filaments pel pantaló.

El més sobtat no és això, sinó que tornant als conflictes es nota que és un estat on fa poc que ha estat immers en diverses guerres, més concretament l'última va acabar fa 2 anys i mig (això va dir el conductor xilè jueu que em va portar fins a l'hotel) va ser contra Gaza. Dic això, ja que el país esta ple de balles (perquè m'entengueu, d'aquelles “xungues”, no com les que teníem al pati de l'escola) que voregen molts camps i territoris, controls policials en què has de passar en mig d'una duana i policies a punta pala. 

Entrada a la Old City de Jerusalem

Pel carrer és del tot normal veure nois i noies joves vestits de color verd i amb una metralleta a l'espatlla, el servei militar és obligatori, pels nois és de 3 anys i per les noies d'un any. Així doncs tota aquesta joventut durant el servei està voltant per tot el país amb la metralleta penjada a l'esquena com si fos un pernil, els trobes arreu, pel carrer, als monuments, als controls de la carretera, als jardins, biblioteques, museus. El país d'aspecte és força desèrtic (hi ha poca verdor) i mal planificat urbanísticament, tot i que no tant com altres països o algunes urbanitzacions del nostre litoral. Cal dir també que no és barat del tot, en general viure aquí és car (però no tant com a casa nostra). La moneda es el shekel, 1€ equival a 4,76 shekels.

Pel que fa al tema idiomes n'hi ha molts però l'oficial és l'hebreu, l'àrab és molt parlat també, així com l'anglès, el nivell d’aquest últim en general és alt i ben parlat, hauríem d’apendre’n en aquest aspecte. La gent d'entrada no enamora per la seva simpatia i amabilitat, són una mica tancats i desconfiats, però essent el primer dia, cal donar-los crèdit...

Zona de bany del mar mort

Per acabar amb el primer dia només voldria anomenar la sensació al·lucinant i estranya que sents al banyar-te al mar mort, un mar on no hi ha vida animal degut a l'alt contingut de sal (10 vegades més que el mar Mediterrani), quan et poses a l'aigua i flotes és la hòstia. L'aigua és híper salada, tant que quan m'ha entrat a la boca picava i tot, pel que fa al tacte és com si fos oli, és molt densa. Fins aquí el primer dia, demà més i millor!

En el segon dia hem visitat el museu nacional d'Israel on hem pogut veure la maqueta de la ciutat de Jerusalem a l'època de Crist (justament després d'Herodes). El guia ens ha explicat que com en la maqueta, les cases de Jerusalem estan obligades a estar revestides exteriorment per una pedra calcària típica del país, per llei municipal no hi pot haver cap edifici pintat. Jerusalem va ser creada per David, el temple que es veu a la maqueta és una reproducció de l’època de Jesús. Herodes va ser un gran impulsor de urbanisme i de l’economia en l’època, fou un rei titella dels romans que posaren per governar la ciutat.

La capital del país ha estat des de sempre una ciutat de conflictes no per la seva riquesa sinó per la situació geogràfica estratègica, ja que és un punt de confluència entre els continents asiàtic, europeu i africà, d’aquí aquesta extensa història plena de guerres, victòries, conflictes, invasions, comerç, etc.

Maqueta de la ciutat de Jerusalem als segle I a.C 

Al museu també es troben els escrits del mar mort, aquests documents amb més de 2.000 anys van ser descoberts per un pastor el 1940, per tant els han atorgat com a un element patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Són una troballa única amb informació de l’antic testament, parla de la naixença del cristianisme, del rei David, així com del llibre d'Isaïes. 

Seguidament la següent destinació ha estat al museu de l'Holocaust, l’indret impressiona. El museu està construït en forma de triangle i a banda i banda hi ha un recorregut per uns passadissos que exposen el tema de l’holocaust amb molt de detall, comença per l’inici del nazisme i acaba per la victòria i alliberament dels camps de concentració i extermini. Hi ha trams del museu que xoquen al ser un indret carregat de sentiment i sensibilitat. 

Vista de la ciutat Palestina de Betlem

A la tarda hem entrat a Palestina, allò és un altre món, més pobre, desorganitzat i tot ple de musulmans. Sembla estrany que en tan pocs quilòmetres canviï tant la cosa (Palestina està a 7 km de Jerusalem). La població pràcticament es guanya la vida com pot, alguns han de fer l’impossible per sobreviure, la pobresa és latent i visible pels carrers. El fet d'anar a Palestina no podia estar d’explicar l’experiència de la frontera. En aquell espai es troba un mur amb fils electrificats, ple de controls policials i de seguretat sota custodia de soldats, aquests van armats fins a les dents fins al punt que els dos que han entrat al minibús tenien unes quantes granades a l'armilla (per un moment estava "cagat").

A la nit puc dir que he sentit míssils, eren les 22h aproximadament i el soroll semblava el de petards d'aquells grossos, de cop el company palestí que he conegut a la recepció de l’hotel ha dit: - “esto son disparos grandes contra mi tierra, pero como nadie dice nada...somos pequeños, i en el hotel esta lleno de soldados americanos que vienen a hacer training”. Els projectils podien haver estat contra palestina o bé pels anomenats entrenaments, en aquell moment no tenia capacitat ni ganes per pensar si eren per un motiu o altre.

Durant la nit vaig trobar-me amb uns policies espanyols que treballaven a l'ambaixada d’Espanya a Jerusalem. Uns cracks, un de veterà i els altres dos joves (uns trenta i poc) eren els reis del "mambo". Allà a Jerusalem amb l’excusa de treballar pel consolat crec que fotien el que els hi rotava.

Amb el company palestí de 30 anys vam anar a fer unes canyes, a uns bars que em va portar ell, la veritat és que l'ambient era molt normal, inclús semblava molt europeu. Vam anar a un local que estava molt bé, era un pub/disco, allà vaig passar la nit.

Tornant allò que de veritat m’interessa, amb el palestí vam conversar 3 hores, jo li parlava castellà i ell contestava en anglès. Em va dir que el problema entre Israel i palestina és molt latent, i que no hi veu gaire solució. Es mostrava molt pessimista i deia:

 - “I'm the enemy, you know, maybe my neighbor wants to kill me”. Vaig flipar quan em va dir que havia estat set cops a la presó, i el primer cop amb 14 anys. Jo li preguntava: -Però com et senties allà a dins? Et tractaven bé? Ell em responia: - no però...no hi volia estar però alhora no en volia sortir...m'entens? Deia. - A fora les coses estaven molt malament i jo visc a Jerusalem, en aquest estat el teu veí potser és el que vol acabar amb tu, la tensió que hi ha és inaguantable.

Deia que actualment és un país que està bé, que normalment està bé fins que de sobte esclata el conflicte, en qualsevol moment i sense cap motiu aparent pot aparèixer, mai ho saps sempre estàs sotmès ha això. En definitiva, aquell acompanyant era una gran persona però que havia tingut una joventut difícil... Sense cap mena de dubte. 

Detectors de metalls a l'entrada dels centres comercials

Pel que fa l’ambient als carrers, en aquest sentit cal remarcar el sabath, aquest dia comença a la posta de sol del divendres i acaba a la posta de sol del dissabte. El país quasi es col•lapsa, no exagero, pels carrers hi ha quatre gats i el transport públic deixa de funcionar, tot i això els taxis funcionen i bars i restaurants al vespre també. En canvi tots els centres comercials i botigues tanquen. La raó d’aquesta pausa és purament degut a la creença religiosa de que en aquest dia no es pot produïr res ni gastar res, un dia dedicat a resar i a descansar.

El tercer dia no ens vam moure de Jerusalem, vam poder passejar-nos pels quatre barris diferents que hi ha a la old city, aquests els conformen el barri jueu, el cristià, el musulmà i l’armeni. Un cop a dins veus el poti poti de cultures i religions que hi ha en aquesta ciutat, els carrers i aquella zona en concret semblen una olla de pressió. També visitarem l’espectacular església on hi ha el sant sepulcre, aquell lloc estava ple de turistes, així com també pelegrins cristians. Un cop ets allà al mig veus la gran quantitat de cristians que hi ha arreu del món, tots ells, o la majoria és desviuen i transmeten un sentiment i passió inevitable pel simple fet de trobar-se a l'indret que Déu va trepitjar fa més de 2000 anys. 

Carrer del barri àrab musulmà de Jerusalem 

Val a dir que de nacionalitats n'hi havia d'arreu del planeta, des de indis, a gent d'Eritrea, europeus com també llatino americans. Vam seguir la via dolorosa (és el recorregut que Crist va fer abans de morir arrosegant la creu) que curiosament es troba íntegrament al barri musulmà.

Aquest és un petit exemple perquè us feu una idea del xoc entre cultures i religions que hi ha aquesta terra. No podíem marxar de Jerusalem sense visitar el mur de les lamentacions, aquest mur d’entrada cal dir que és relativament petit, és petit però molt carregat de significat i història, això és el que fa gran l’indret. Allà al mur és obligatori entrar amb una kipà i està totalment prohibit fer fotografies. Les dones i els homes no poden anar junts, hi ha un espai al mur corresponent a cada sexe. La finalitat del mur és exclusivament per resar, els jueus van allà i resen les seves oracions movent el cos a banda i banda mentre miren la paret. A la tarda vam anar al Mont de les Oliveres, des d’allà vam poder contemplar una part de tota la ciutat, val a dir que les vistes són privilegiades. Aquí va acabar el tercer dia del tour.

El mur de les lamentacions

En conclusió direm que Israel és un país jove però carregat d’història i simbologia, la cuna de les dues religions més importants que mouen el món, un estat en constant conflicte amb els seus veïns ja siguin del nord, del sud o de l'est. Un conflicte que a simple vista no es veu però es palpa la tensió, altes mesures de seguretat, militars arreu, policies, etc. Un país que et canvia el punt de vista de moltes coses, d’allò que són exactament els jueus, de com viuen els palestins, del fet de que no hi ha dolents ni bons, que hi ha àrabs musulmans, àrabs cristians, jueus ateus, jueus ultraortodoxos, cristians armenis, etc. Un estat on el conflicte en vers Palestina a part de polític és social, fet que evidencia encara més la dificultat per encarrilar la pau i el diàleg entre ambdós. Un estat amb una riquesa cultural i religiosa incalculable on la gent viu dia a dia i és feliç. En definitiva un país que a més de sorprendre't, enamora.